L'únic patrimoni que tenim fins ara, a part de la intel·ligència col·lectiva i les relacions que hem estat capaços d'activar durant aquests dos anys, és un cúmul de preguntes, d'incerteses, solament algunes intuïcions que volem comunicar i compartir. LADINAMO no és més que un laboratori, un espai per a proposar i verificar hipòtesi. Fins el moment no és més que un exercici d'interpel·lació, una experiència reflexiva que institueix el seu procés com un caminar preguntant que parteix de la necessitat i el desig de resultar comunicable, transparent i participat.

El sentit que mou el projecte és la constitució d'un espai públic en la ciutat de Madrid, un canal per a la comunicació, la crítica i la cooperació productiva. És senzill: el desig polític d'exercici d'una plena ciutadania per part d'un grup de joves (i no tan joves) que viuen la seva condició de precaris en un mercat laboral cada vegada més desestructurat i terrible es troba en l'origen, la seva voluntat per esdevenir subjectes de l'enunciació i no mers objectes de l'enunciat. La majoria d'ells han passat per la universitat o encara la segueixen habitant de diferents formes, han estudiat sociologia, filosofia, informàtica, història… són periodistes, fotògrafs, arquitectes, músics, actors i actrius, DJs, animadors socioculturals. Formen part del nou precariat habituat a ocupacions de merda, a la irregularitat, a la incertesa en el material, són els objectes d'un treball immaterial que sembla condemnat a suportar censures contínues, humiliacions i xantatges, una força de treball castrada i obligada a ser obedient sense més alternativa que empassar per a poder anar fent, per a poder sortir avant. L'exemple més evident són les gents que des del món del periodisme constitueixen una part important del projecte de revista de LADINAMO. Treballen per a diferents mitjans, uns són becaris en El País, unes altres treballen en la CNN+ o escriuen en La Razón. Viuen la quotidianitat d'un treball com mera mediació, com imposició per a poder pagar el lloguer, menjar o anar el divendres al cinema. Saben de censures, de frustracions, d'obediència. Precisament per això veuen en LADINAMO la possibilitat de recuperar el sentit de la seva activitat, d'expressar-se, de desobeir en l'exercici de la seva professió. Uns altres tenen bastants més inquietuds que posar copes els caps de setmana per les nits per quatre duros o treballar de papagais telefònics per a empreses de telemarketing.

La fórmula organitzativa de la qual partim, la manera que hem trobat per a estructurar el projecte és una xarxa oberta de diferents col·lectius creatius: la revista, el projecte editorial, la companyia de teatre, el grup de dansa, el col·lectiu de disc-jockeys, etc. Al costat d'aquestes iniciatives que a poc a poc es van modulant i van prenent forma, existeixen dos espais per a la interacció i la connexió entre els diferents col·lectius. Un és el cafè que inaugurem el passat 11 de setembre en el carrer Mira el Sol nº 2 de Madrid. Un espai multifuncional per a la trobada i el desenvolupament de diverses activitats i tallers. És la finestra física per la qual treure el cap pel projecte i el lloc tangible pel qual participar-ho. Dintre d'aquest projecte es disposa d'un servei públic d'accés a Internet i de treball en xarxa amb sistema operatiu Linux, amb programari lliure. L'altre espai d'interacció és la web col·lectiva de tot el projecte (www.ladinamo.org), encara en procés de configuració. Un territori telemàtic en la xarxa de xarxes perquè circulin les informacions, els fòrums, les experiències. La finestra virtual per la qual recórrer tots els espais, proposar i debatre.

La intenció de tots els projectes que a poc a poc van i aniran component la xarxa absolutament oberta de LADINAMO és la de posar en el centre de l'activitat aquest assumpte que per a nosaltres és tan important. El treball sobre la dimensió material i la constitució d'una veritable comunitat metropolitana, d'una experiència comunitària anòmala però que no se situï en els marges, sinó que trobi les maneres per a travessar la ciutat i la vida, que sigui totalment comunicable, compartible, que contamini i sigui contaminable. Que cooperi amb altres experiències, que pugui generar infraestructures per a la política i la intervenció cultural.

context relacionat
> ladinamo
> openfridays
> cultura prekària: ctrl+i

imago
> dynamos action in turbulent flows of conducting fluids